JAJAJAJA

Avui és el dia. Durant els pocs anys – tots eren menors - que han estat a la presó, sols he viscut pensant en el moment en que sortirien; aquest és el darrer. Els altres ja estan al "congelador", m'agrada aquest nom, ben conservats, esperant-lo a ell. Ho tinc tot enregistrat, miro la gravació una i una altra vegada, desprès de veure les fotos com van quedar la meva filla i la meva dona, violades, torturades i assassinades
per aquest cabró i els seus amics; m'estic convertint en un monstre igual que ells....en el fons, fins i tot m'agrada. Sobretot, quan porto un de nou i veu els altres congelats, penjats pels peus, sense ulls, castrats, els dits sense ungles, les dents rompudes.... sap que és el seu torn... jejeje... l’expressió de la seva cara aplaca el dolor infinit que em van causar i m'omple d'un plaer igualment infinit... JAJAJAJA

Relat enviat al "CONCURSO RELATOS BREVÍSIMOS MANDARIN 2012 sobre novel·la negra