M'ESTIC FENT GRAN!!

Quan sigui gran vull ser un escriptor de fragments, que és l'estat natural d'un escriptor: escriure fragments en el moment que et vénen al cap quan vas pel món
Xulio Ricardo Trigo (Betanzos, la Corunya 1959)

dijous, 11 de juliol del 2013

FINAL, SÍ O NO?

PARAULA FINAL

Final? Existeix? o simplement és un constructe mental nostre? on és el final? on comença i acaba realment? Hi ha final sense principi? Per poder tenir un principi abans hem d’arribar al final? És un punt dins l’infinit, un instant dins l’eternitat? O simplement és
un “continuum” cíclic etern i infinit ? És l’Univers, la Terra, la Vida, la Humanitat, la Història, el nostre temps, nosaltres mateixos, els nostres Amors part d’un tot sense principi ni final? O, tal vegada, el final ens ve, fatalment, quan arribem a omplir les 5 línies d’aquest relat?

Relat enviat al concurs de relats de cinc línies del "Café de la Republica" de Catalunya Radio, amb una paraula determinada

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada