M'ESTIC FENT GRAN!!

Quan sigui gran vull ser un escriptor de fragments, que és l'estat natural d'un escriptor: escriure fragments en el moment que et vénen al cap quan vas pel món
Xulio Ricardo Trigo (Betanzos, la Corunya 1959)

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CONCURSO BREVISIMOS MANDARIN. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CONCURSO BREVISIMOS MANDARIN. Mostrar tots els missatges

dimarts, 9 de setembre del 2014

SOLEDAD



El cuarto concurso... siempre, el 09 de setiembre, de buena mañana, me pongo a escribir en 150 palabras, ni una más ni una menos, una historia, dibujar unos personajes, trazar una acción, llegar a un desenlace. El primero, ni me acuerdo de que iba, el segundo, sobre comidas, el año pasado, asesinatos, igual era al revés, tanto es.

dilluns, 21 de juliol del 2014

COM CADA ANY

Com cada any, avui, 27 de juliol, celebrem l’aniversari de noces. Ens vestim amb roba interior provocadora, sopem a Cales Fonts, a Lalola, desprès, a Es Cau, a Cales Fonts, sentim i cantem cançons, casi sempre les mateixes, balades menorquines i de pescadors, amb boleros afegits.

DESIG COMPLERT

DESIG COMPLERT

Aniversari feliç!! Aniversari feliç!! cantaven tots mentre els besnéts portaven l’immens pastís. Va, avi, demani un desig abans de bufar:

dimarts, 8 de juliol del 2014

SOPAR D'ANIVERSARI AMB EL COMPANY DE LA NOVA FEINA

21 h. Ding Dong. “Ehi, que puntual!!”

SOPAR D'ANIVERSARI AMB LA NOVA COMPANYA DE FEINA

21 h. Ding dong. “Feliç aniversari”… 

LA LLAMABAN MIMOSA

y antes de soplar siempre pedía el mismo deseo:

YA SOPLO YO POR TI

 Cada año con más dificultad, maldita aterosclerosis,  me levanto de la mesa y voy a la cocina. Ya tengo el pastel de chocolate, su preferido, preparado, sólo me falta ponerle la vela con el 5, cinco años de su caída "accidental" después de comunicarme que se iba con mi hermano, que me abandonaba.

dimarts, 15 d’octubre del 2013

ANOREXIA

Tothom està en contra meu, tothom vol que engreixi i em torni encara més gorda i fofa com una foca!! Però no veuen quines cuixes, que fins i tot em penjan... o aquest ventre abultat i deforme que em fa horrible i lletja!! Com pot ser que encara volguin que mengi més i més, controlant-me fins i tot quan vaig al water que no vomiti!! M'estan torturant, sobretot la mare, amb aquells ulls suplicants i plorosos, portant-me els plats que més m'agradaven, que ara odio a mort!! Que no els he dit que no vull res de res!!

MIMOSA, LA MUSA HERMOSA

La llamaban Mimosa y soñaba con hacerse un collar de guisantes. Recorrió campos regados de energía revitalizadora por Artemisa, en busca del fruto de la Naturaleza virginal. Los había verdes y amarillos, incluso encontró rosados y azulados. Las otras musas, ayudadas por los sátiros juguetones, escudriñaban veredas y cañadas a la búsqueda del guisante rojo, imprescindible para el broche del collar.

divendres, 11 d’octubre del 2013

AMOR D’ALL-I-OLI

Es pot basar una relació d'amistat, d'afecte, fins i tot, d'amor en l'all-i-oli? Es preguntava en Jordi, mentre a la tenda agafava l’acostumat potet d'all-i-oli de cada setmana. Feia més de sis mesos que amb na Cristina, companya de feina, compartien a l'hora del dinar, l'all-i-oli que portava ell i a la sobretaula, la cigarreta que portava ella...

BULÍMIA

Menjava sense parar qualsevol cosa que trobés a la nevera, d’amagat de tothom, fins i tot de si mateixa. El seu cos deformat, molt més pel seus ulls que pels miralls, odiat, negat, simplement maltractat per una educació castrant, per una moda alienant, per una culpa inespecífica i genèrica que sembla lligada a la feminitat des dels temps d’Eva.

dissabte, 20 de juliol del 2013

FAVADA CATALANA

Faves de l’hort de l’avi Lluís que els nets havien pelat durant tot el matí, menta i llor del jardí de n’Angels,  botifarra negra i carn salada que portava d’aquella carnisseria de sempre en Jordi, el cunyat, ceba i all de la verdulaire de na Meritxell, oli, sal, pebre vermella de la tenda d’en Xavier, el vi blanc comprat per en Lluís...

TRUITA DE PATATES

Havien discutit, com casi sempre, per un tema menor, per un malentès, per no escoltar a l’altre abans de defensar-se d’uns atacs més imaginaris que reals. Ella havia acabat plorant, com sempre, sentint-se atacada injustament. Ell, enfadat amb si mateix per no ser capaç, altre cop, d’evitar la discussió davant d’un petit conflicte. Durant uns minuts, hi hagué un silenci dens i pesat. Uns sorolls rítmics a la cuina.