Havien discutit,
com casi sempre, per un tema menor, per un malentès, per no escoltar a l’altre
abans de defensar-se d’uns atacs més imaginaris que reals. Ella havia acabat
plorant, com sempre, sentint-se atacada injustament. Ell, enfadat amb si mateix
per no ser capaç, altre cop, d’evitar la discussió davant d’un petit conflicte.
Durant uns minuts, hi hagué un silenci dens i pesat. Uns sorolls rítmics a la
cuina.
Ella s’aixecà i anà cap allà. Ell picava ceba i pelava patates. Preparava una truita de patates, el primer menjar que van compartir. L’agafà per l’esquena i li va dir “ho sento, nino” i ell va contestar, sense girar-se, “Amoret, ara no podem fer les paus, tinc l’oli al foc, millor ho deixem per desprès. I posa una botella de cava al congelador”. A la nit, ben sopats, els llençols van tornar a ser testimonis de tot l’amor que es tenien
Ella s’aixecà i anà cap allà. Ell picava ceba i pelava patates. Preparava una truita de patates, el primer menjar que van compartir. L’agafà per l’esquena i li va dir “ho sento, nino” i ell va contestar, sense girar-se, “Amoret, ara no podem fer les paus, tinc l’oli al foc, millor ho deixem per desprès. I posa una botella de cava al congelador”. A la nit, ben sopats, els llençols van tornar a ser testimonis de tot l’amor que es tenien
Relat enviat al CONCURSO DE RELATOS BREVISIMOS MANDARIN 2013 sobre gastronomia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada