M'ESTIC FENT GRAN!!

Quan sigui gran vull ser un escriptor de fragments, que és l'estat natural d'un escriptor: escriure fragments en el moment que et vénen al cap quan vas pel món
Xulio Ricardo Trigo (Betanzos, la Corunya 1959)

dissabte, 8 de juny del 2013

DESINFORMAT

PARAULA AL·LÈRGIA

Tinc al·lèrgia a la agressivitat, a la atrocitat, a la barbàrie, a la bestialitat, a la brutalitat, a la còlera, a la crueltat, a la despietat, a la discriminació, a la dolenteria, a l’engany, a la hipocresia, a la impietat, a la impunitat, a la infàmia, a les injuries, a la ira, a la maldat, a la maledicència, a la malevolència, a la malícia, a la malignitat,  als maltractaments, a la malvolença, a les mentides, a l’odi, a la perversitat, al racisme, al robatori, a la vilesa, a la violència, a la xenofòbia

D'ACORD EN TOT

PARAULA TORO

El toro fa muuuuuu.... la vaca, muuuuuu... hi ha millor comunicació? els dos diuen el mateix, i cap d'ells entra a discutir!.... més direm, cap escolta a l'altre, ni sap que hi és... fins que el toro

HONEST

PARAULA VERD

Sóc un contista persistent, i segons coneguts i estimats – gent amb criteri poc objectiu, cal admetre-ho -, bastant ocurrent. Ara toca fer un conte amb la paraula VERD, que no Wert, el ministre, i si he de ser honest, no trobo

divendres, 7 de juny del 2013

ENFONSAT

PARAULA DERELICTE 

Aquella trucada va ser definitiva. Que em quedava esperar de la meva vida?? Estava tocada en plena línia de flotació per un torpede  inesperat llançat amb unes poques paraules en un sms: “Jordi, no vull que vinguis més. No puc ja amb la soledat i l’enyorament. Ell, simplement

COMIAT

PARAULA PLUJA

Un petó, una suau carícia. Cuida’t, diu ell. Ja parlarem, li contesta ella. Agafa la motxilla i obre la porta. Plou, una pluja fina, persistent. Marxa capcot. L’espera un avió, torna a la seva illa, a la feina, amb els seus fills, als seus 49 anys. Ella plora silenciosa. Es queda amb el seu fill, li espera un dia ple de reunions i visites de feina, als seus 35 anys. Tots dos

BLEDA

Sempre li havien dit que era una bleda. I realment, s’arrugava amb el primer bull. Un pare autoritari i tirànic i una mare atemorida i absent li havien omplert l’ànima de por i inseguretat. El marit escollit pel pare, va ser encara pitjor. Violent, masclista, no li va donar més que cops i menyspreus. Fins que un dia,

MADUIXES AMB NATA

És el que més m’agrada. Un bon bol de maduixes ben madures i vermelles, ardents, emblanquinades amb molta nata muntada un poc ensucrada. I més encara des que na Roser ha entrat a la meva vida. En el llit, és tan juganera i viciosa com jo. Agafa el pot de nata muntada

dimecres, 5 de juny del 2013

PER FI

Per fi!! Primer premi després de deu anys enviant relats curts a tot tipus de concursos…. I vaja premi!! dos nits en el Mandarin Oriental per a dos persones…. ara, em queda el problema més greu, per a què collons vull un cap de setmana romàntic, en una habitació Deluxe Boulevard, fins i tot, amb un sopar en el “Jardin Mimosa”?…. fa anys que vaig decidir no tornar a tenir parella, vistos

JAJAJAJA

Avui és el dia. Durant els pocs anys – tots eren menors - que han estat a la presó, sols he viscut pensant en el moment en que sortirien; aquest és el darrer. Els altres ja estan al "congelador", m'agrada aquest nom, ben conservats, esperant-lo a ell. Ho tinc tot enregistrat, miro la gravació una i una altra vegada, desprès de veure les fotos com van quedar la meva filla i la meva dona, violades, torturades i assassinades

PREMI

Un hotel amb encant i amb un nom d'allò més romàntic.... habitació Deluxe Oriental, sopar al Jardin Mimosa. Un regal ideal d'acomiadament al nostre “amor”!.... I quin escenari hi ha millor per acabar amb la meva dona, rica i vella, que no hi ha manera que es mori?? Està tot planejat,

BOGERIA

Bogeria. Diuen que és bogeria. Jo crec que és justícia. Varem néixer el mateix any, a la mateixa hora, al mateix lloc, dels mateixos pares; érem bessons idèntics. Dos germans bessons exactament igual en el físic, vestíem iguals, pensàvem igual, teníem els mateixos amics. Tot ben igual, idèntic, exactament com fotocopiats, fins que va arribar ella,

dimarts, 4 de juny del 2013

VIURE

PARAULA RESURRECCIÓ

Joan veié enfosquir la vida al llegir el missatge de na Dolors: “Adéu, t’estimo però no és suficient El vent se m’endu més enllà d’on tu em pots portar”. Després d’un temps indefinit, un esplendorós rostre

TEMPS MORT

PARAULA TEMPS MORT

L’únic temps mort és el que no es viu intensament

Relat enviat al concurs de relats de cinc línies del "Café de la Republica" de Catalunya Radio, amb una paraula determinada

TOTA UNA VIDA

PARAULA TREBALLADOR

Era un treballador molt reconegut a l’empresa, des dels 14 anys que va entrar com aprenent. Dècada darrera dècada va treballar sempre diligent, mai va faltar a feina, sols en casos molt puntuals i greus de malaltia o mort de familiars directes. Sense horaris, les vacances, mínimes, sempre quan l’empresa li anava bé.... Ara

MAPA VERSUS TERRITORI

PARAULA MAPA

El mapa no és el territori, així, millor anar sense mapa.... i qui ens pot guiar millor... doncs els habitants del mateix territori. Fora mapes, i a partir d’ara

dilluns, 3 de juny del 2013

¡¡BASTA!!

¡¡Basta!!, grito el Universo ante las disculpas de sus Tres Invitados. Yahveh, con tu querido ( מֹשֶׁה ) Moshé, Dios, con tu hijo Jesús, y, Allāh acompañado del gran profeta ( محمدMuammad. Sois Amor y Bondad. Vuestro Mensaje era claro, el resultado, también: Fracaso.

BLEDA MÉS QUE BLEDA

Quina bleda més bleda - deia la patata a la pastanaga - amb el primer bull, ja s’arruga!!

Relat enviat al  CONCURSO DE RELATOS BREVISIMOS MANDARIN 2013 sobre gastronomia

PÍRCING DE MERDA

Durant setmanes, va anar cuinant part a part aquell cos que tant havia estimat i amb el qual va traspassar tots els límits del plaer sexual. I el volia abandonar amb aquell negre músic!! La feina de carnisser al mercat central li va facilitar molt la part més desagradable, el trossejat de manera adient per a poder ser cuinat com calia. El model va ser la vedella: Filet, mitjana, tall rodo, culata, filet de pobre, peixet, pit, coll, tapa, jarret, espatlla, conill de cuixa, papada, falda... Sempre

EL BON VIURE ÉS EL BON MENJAR

Uhmmm... ja tinc bullides les faves tendres regalades pel company de feina, agafades del seu hort més que ecològic, artesanal; els ous de gallina felices, amollades, que el cunyat té a la caseta, sense cap numeració a la closca i agafats amb les meves mans; el formatge tendre comprat directament a una masia propera; el bon vi del veí amb unes tanques sembrades de vinyes i una petita bodega particular.... tot

BONA FEINA


Es tragué lentament el davantal tacat de sang. Un treball fatigós, dur i al mateix temps, emocionant i molt motivant. Els talls, perfectes, professionals, dignes dels seus llargs anys de carnissera a l’escorxador municipal
Damunt la taula, un munt de talls de carn, indistingible de qualsevol altre munt trets de l’escorxada d’una vedella
A la vora de la màquina de picar, la carn picada, tots els retalls aprofitables. En el crematori,