Sempre li havien
dit que era una bleda. I realment, s’arrugava amb el primer bull. Un pare
autoritari i tirànic i una mare atemorida i absent li havien omplert l’ànima de
por i inseguretat. El marit escollit pel pare, va ser encara pitjor. Violent,
masclista, no li va donar més que cops i menyspreus. Fins que un dia,
desprès d’una pallissa brutal, li va sentir dir: Ets una puta bleda de merda, qui vol viure al costat d’una bleda arrugada com tu!! abans d’abandonar-la. La filla la va acollir a casa seva, a l’estranger, lluny del món tan castrant en que havia viscut. Va veure i viure els resultats de la seva educació: Era com el cafè, i no una bleda com ella. Davant de dificultats i problemes, quan bullia, millor aroma deixava al seu voltat. I es va adonar que inclús la bleda pot ser part d’un menú excel·lent
desprès d’una pallissa brutal, li va sentir dir: Ets una puta bleda de merda, qui vol viure al costat d’una bleda arrugada com tu!! abans d’abandonar-la. La filla la va acollir a casa seva, a l’estranger, lluny del món tan castrant en que havia viscut. Va veure i viure els resultats de la seva educació: Era com el cafè, i no una bleda com ella. Davant de dificultats i problemes, quan bullia, millor aroma deixava al seu voltat. I es va adonar que inclús la bleda pot ser part d’un menú excel·lent
Relat enviat al CONCURSO DE RELATOS BREVISIMOS MANDARIN 2013 sobre gastronomia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada