M'ESTIC FENT GRAN!!

Quan sigui gran vull ser un escriptor de fragments, que és l'estat natural d'un escriptor: escriure fragments en el moment que et vénen al cap quan vas pel món
Xulio Ricardo Trigo (Betanzos, la Corunya 1959)

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GASTRONOMIA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GASTRONOMIA. Mostrar tots els missatges

dissabte, 20 de juliol del 2013

FAVADA CATALANA

Faves de l’hort de l’avi Lluís que els nets havien pelat durant tot el matí, menta i llor del jardí de n’Angels,  botifarra negra i carn salada que portava d’aquella carnisseria de sempre en Jordi, el cunyat, ceba i all de la verdulaire de na Meritxell, oli, sal, pebre vermella de la tenda d’en Xavier, el vi blanc comprat per en Lluís...

TRUITA DE PATATES

Havien discutit, com casi sempre, per un tema menor, per un malentès, per no escoltar a l’altre abans de defensar-se d’uns atacs més imaginaris que reals. Ella havia acabat plorant, com sempre, sentint-se atacada injustament. Ell, enfadat amb si mateix per no ser capaç, altre cop, d’evitar la discussió davant d’un petit conflicte. Durant uns minuts, hi hagué un silenci dens i pesat. Uns sorolls rítmics a la cuina.

dilluns, 3 de juny del 2013

BLEDA MÉS QUE BLEDA

Quina bleda més bleda - deia la patata a la pastanaga - amb el primer bull, ja s’arruga!!

Relat enviat al  CONCURSO DE RELATOS BREVISIMOS MANDARIN 2013 sobre gastronomia

PÍRCING DE MERDA

Durant setmanes, va anar cuinant part a part aquell cos que tant havia estimat i amb el qual va traspassar tots els límits del plaer sexual. I el volia abandonar amb aquell negre músic!! La feina de carnisser al mercat central li va facilitar molt la part més desagradable, el trossejat de manera adient per a poder ser cuinat com calia. El model va ser la vedella: Filet, mitjana, tall rodo, culata, filet de pobre, peixet, pit, coll, tapa, jarret, espatlla, conill de cuixa, papada, falda... Sempre

EL BON VIURE ÉS EL BON MENJAR

Uhmmm... ja tinc bullides les faves tendres regalades pel company de feina, agafades del seu hort més que ecològic, artesanal; els ous de gallina felices, amollades, que el cunyat té a la caseta, sense cap numeració a la closca i agafats amb les meves mans; el formatge tendre comprat directament a una masia propera; el bon vi del veí amb unes tanques sembrades de vinyes i una petita bodega particular.... tot

BONA FEINA


Es tragué lentament el davantal tacat de sang. Un treball fatigós, dur i al mateix temps, emocionant i molt motivant. Els talls, perfectes, professionals, dignes dels seus llargs anys de carnissera a l’escorxador municipal
Damunt la taula, un munt de talls de carn, indistingible de qualsevol altre munt trets de l’escorxada d’una vedella
A la vora de la màquina de picar, la carn picada, tots els retalls aprofitables. En el crematori,