M'ESTIC FENT GRAN!!

Quan sigui gran vull ser un escriptor de fragments, que és l'estat natural d'un escriptor: escriure fragments en el moment que et vénen al cap quan vas pel món
Xulio Ricardo Trigo (Betanzos, la Corunya 1959)

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris NOVEL·LA NEGRA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris NOVEL·LA NEGRA. Mostrar tots els missatges

dissabte, 15 de juny del 2013

CAFÈ AMARG

PARAULA QUINIELA

“¡Que Dios me guíe la mano!” Deia Antonio, xofer de l’autocar escolar, quan omplia la quiniela. “Res de Deu, que encara descansa!!” responia en Jordi, l’acompanyant. Feia anys que jugaven a mitges, amb 2 dobles i un triple. No havien passat de dotze encerts, fins aquella setmana. Tenien un ple al 15

diumenge, 9 de juny del 2013

INVENT INFALIBLE

PARAULA DESTRAL

Estava orgullós del seu invent: Infalible, ideal per a botxins i per als condemnats: Una destral de dos talls movibles en paral·lel. El primer acaronava i retenia el coll, el segon, esmoladíssim, feia un tall net i fi. S'havien acabat

dimecres, 5 de juny del 2013

JAJAJAJA

Avui és el dia. Durant els pocs anys – tots eren menors - que han estat a la presó, sols he viscut pensant en el moment en que sortirien; aquest és el darrer. Els altres ja estan al "congelador", m'agrada aquest nom, ben conservats, esperant-lo a ell. Ho tinc tot enregistrat, miro la gravació una i una altra vegada, desprès de veure les fotos com van quedar la meva filla i la meva dona, violades, torturades i assassinades

PREMI

Un hotel amb encant i amb un nom d'allò més romàntic.... habitació Deluxe Oriental, sopar al Jardin Mimosa. Un regal ideal d'acomiadament al nostre “amor”!.... I quin escenari hi ha millor per acabar amb la meva dona, rica i vella, que no hi ha manera que es mori?? Està tot planejat,

BOGERIA

Bogeria. Diuen que és bogeria. Jo crec que és justícia. Varem néixer el mateix any, a la mateixa hora, al mateix lloc, dels mateixos pares; érem bessons idèntics. Dos germans bessons exactament igual en el físic, vestíem iguals, pensàvem igual, teníem els mateixos amics. Tot ben igual, idèntic, exactament com fotocopiats, fins que va arribar ella,

dilluns, 3 de juny del 2013

PÍRCING DE MERDA

Durant setmanes, va anar cuinant part a part aquell cos que tant havia estimat i amb el qual va traspassar tots els límits del plaer sexual. I el volia abandonar amb aquell negre músic!! La feina de carnisser al mercat central li va facilitar molt la part més desagradable, el trossejat de manera adient per a poder ser cuinat com calia. El model va ser la vedella: Filet, mitjana, tall rodo, culata, filet de pobre, peixet, pit, coll, tapa, jarret, espatlla, conill de cuixa, papada, falda... Sempre

BONA FEINA


Es tragué lentament el davantal tacat de sang. Un treball fatigós, dur i al mateix temps, emocionant i molt motivant. Els talls, perfectes, professionals, dignes dels seus llargs anys de carnissera a l’escorxador municipal
Damunt la taula, un munt de talls de carn, indistingible de qualsevol altre munt trets de l’escorxada d’una vedella
A la vora de la màquina de picar, la carn picada, tots els retalls aprofitables. En el crematori,