Bogeria. Diuen que
és bogeria. Jo crec que és justícia. Varem néixer el mateix any, a la mateixa
hora, al mateix lloc, dels mateixos pares; érem bessons idèntics. Dos germans
bessons exactament igual en el físic, vestíem iguals, pensàvem igual, teníem
els mateixos amics. Tot ben igual, idèntic, exactament com fotocopiats, fins
que va arribar ella,
l’estimada. També la varem conèixer el mateix dia, a la mateixa festa i, fins i tot, ens varem enamorar amb identifica passió desenfrenada...... Llavors per què volia casar-se amb un de nosaltres i menysprear l’amor de l’altre?? Ho varem decidir els dos junts, sempre d’acord, sols ho va fer un, en públic, mentre l’altre estava en una reunió amb un munt de testimonis. Els dos patim idèntic dolor pel seu assassinat, hem fet la mateixa declaració, tenim la mateixa coartada. Mai sabran qui dels dos la va matar. I sols poden condemnar a un
l’estimada. També la varem conèixer el mateix dia, a la mateixa festa i, fins i tot, ens varem enamorar amb identifica passió desenfrenada...... Llavors per què volia casar-se amb un de nosaltres i menysprear l’amor de l’altre?? Ho varem decidir els dos junts, sempre d’acord, sols ho va fer un, en públic, mentre l’altre estava en una reunió amb un munt de testimonis. Els dos patim idèntic dolor pel seu assassinat, hem fet la mateixa declaració, tenim la mateixa coartada. Mai sabran qui dels dos la va matar. I sols poden condemnar a un
Relat enviat al "CONCURSO RELATOS BREVÍSIMOS MANDARIN 2012 sobre novel·la negra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada