PARAULA PLUJA
Un petó, una suau carícia.
Cuida’t, diu ell. Ja parlarem, li contesta ella. Agafa la motxilla i obre la
porta. Plou, una pluja fina, persistent. Marxa capcot. L’espera un avió, torna
a la seva illa, a la feina, amb els seus fills, als seus 49 anys. Ella plora
silenciosa. Es queda amb el seu fill, li espera un dia ple de reunions i
visites de feina, als seus 35 anys. Tots dos
, amb el cor encongit de dolor, vençuts, esgotats. Es van conèixer per Internet. Ell es va fer addicte als avions, ella addicte a les esperes i la soledat. Any darrera any durant 4 anys. No aguanten ja més. Sols conserven el seu Amor. Sincer, Respectuós i Lliure. Y l’esperança d’una retrobada en un futur incert
, amb el cor encongit de dolor, vençuts, esgotats. Es van conèixer per Internet. Ell es va fer addicte als avions, ella addicte a les esperes i la soledat. Any darrera any durant 4 anys. No aguanten ja més. Sols conserven el seu Amor. Sincer, Respectuós i Lliure. Y l’esperança d’una retrobada en un futur incert
Relat enviat al concurs de relats de cinc línies del "Café de la Republica" de Catalunya Radio, amb una paraula determinada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada