PARAULA SOBRE
Se’l mira com cada vespre.... el toca,
l’acarona amb amor, amb enyor. Se li humitegen els ulls. El torna a deixar, com
sempre, entre l’urna amb les cendres i la fotografia. Mai ha volgut obrir el
sobre que li va deixar, mentre ell dormia, minuts abans de morir atropellada al
sortir al carrer. Guarda molt viu el record de la darrera nit junts,
plena d’amor i passió, de les darreres carícies. Què millor que guardar aquesta memòria i no embrutar-la amb paraules, sempre imprecises i incertes, d’un comiat no desitjat per cap dels dos!
plena d’amor i passió, de les darreres carícies. Què millor que guardar aquesta memòria i no embrutar-la amb paraules, sempre imprecises i incertes, d’un comiat no desitjat per cap dels dos!
Relat enviat al concurs de relats de cinc línies del "Café de la Republica" de Catalunya Radio, amb una paraula determinada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada