PARAULA MIRALL
Fa dies que es mira
al mirall quan surt de la dutxa. Real o imaginari, veu com dia a dia la panxa,
subtil i insistentment, va sobresortint i arrodonint-se. Fa 15 dies que sap del
seu embaràs. No s’ho ha dit a ningú i ni ella mateixa es fa encara a la idea.
No pot imaginar-se que serà això de sentir créixer una nova vida dins seu.
Veure el seu cos desfigurar-se i deformar-se. L’aterra simplement plantejar-se
aquestes idees...
El mirall l’ha acompanyat en tot el procés, ha estat el mut i fidel testimoni de molts canvis. La por inicial es convertí en il·lusió i esperança. Es sentí transformar-se com persona. S’omplí de fantasies i il·lusions d’infantar, de veure el rostre a aquest esser innat que tant coneix i estima. Al mateix temps que ha crescut el fill dins seu, ha aparegut la mare que tota dona porta dins l’ànima
El mirall l’ha acompanyat en tot el procés, ha estat el mut i fidel testimoni de molts canvis. La por inicial es convertí en il·lusió i esperança. Es sentí transformar-se com persona. S’omplí de fantasies i il·lusions d’infantar, de veure el rostre a aquest esser innat que tant coneix i estima. Al mateix temps que ha crescut el fill dins seu, ha aparegut la mare que tota dona porta dins l’ànima
RELATS DE PARAULA DONADA Aquest relats, tots de 150
paraules, ni més ni menys, neixen a partir d’una paraula que m’ha dit algú. Aquest està dedicat a la meva companya de feina i amiga Cristina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada