M'ESTIC FENT GRAN!!

Quan sigui gran vull ser un escriptor de fragments, que és l'estat natural d'un escriptor: escriure fragments en el moment que et vénen al cap quan vas pel món
Xulio Ricardo Trigo (Betanzos, la Corunya 1959)

diumenge, 29 de setembre del 2013

D'AQUELLS TEMPS

PARAULA BOMBO


Jordi, qual tamboriner del Bruc, anava amb el seu bombo davant de la tropa... boom, boom, boom. Al seu costat, en Joan, el corneta, amb el seu tiriti tiriti. Darrera, en Miquel, el general amb l’espada desembeinada, cridant als soldats: Endavant, demostrem qui són els més valents.... Allà estava l’exèrcit enemic amb les pedres a punt, esperant-los. La batalla es presentava especialment cruenta...
fins que un crit esfereïdor va desfer la formació: “Jordi, puja d’una vegada a dinar o em trec la sabatilla”. Quins temps aquells quan les batalles es feien al mig del carrer, i els missatges, arribaven a viva veu des del balcó!!!

Relat enviat al concurs de relats de cinc línies del "Café de la Republica" de Catalunya Radio, amb una paraula determinada

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada