PARAULA DERELICTE
Aquella trucada va ser definitiva. Que em
quedava esperar de la meva vida?? Estava tocada en plena línia de flotació per
un torpede inesperat llançat amb unes
poques paraules en un sms: “Jordi, no vull que vinguis més. No puc ja amb la
soledat i l’enyorament. Ell, simplement
, està molt més a prop” Tenia la safata d’entrada les confirmacions de reserves d’avió cada quinze dies. I ara que faig amb tot això?? I, sobretot, que faig amb la meva vida?? La veig, en uns segons, com un derelicte als fons de l’oceà en una societat illenca indiferent al meu dolor, al meu immens dolor.
, està molt més a prop” Tenia la safata d’entrada les confirmacions de reserves d’avió cada quinze dies. I ara que faig amb tot això?? I, sobretot, que faig amb la meva vida?? La veig, en uns segons, com un derelicte als fons de l’oceà en una societat illenca indiferent al meu dolor, al meu immens dolor.
Relat enviat al concurs de relats de cinc línies del "Café de la Republica" de Catalunya Radio, amb una paraula determinada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada