PARAULA QUINIELA
“¡Que Dios me guíe la
mano!” Deia Antonio, xofer de l’autocar escolar, quan
omplia la quiniela. “Res de Deu, que encara descansa!!” responia en Jordi,
l’acompanyant. Feia anys que jugaven a mitges, amb 2 dobles i un triple. No havien passat de dotze
encerts, fins aquella setmana. Tenien un ple al 15
. La butlleta la tenia en Jordi. Estranyament, Antonio es va dormir a la tornada, quan anava tot sol, i va caure per un penyal, desprès de prendre un cafè junts. “Tiene un gusto amargo este cafe”, van ser les seves darreres paraules
. La butlleta la tenia en Jordi. Estranyament, Antonio es va dormir a la tornada, quan anava tot sol, i va caure per un penyal, desprès de prendre un cafè junts. “Tiene un gusto amargo este cafe”, van ser les seves darreres paraules
Relat enviat al concurs de relats de cinc línies del "Café de la Republica" de Catalunya Radio, amb una paraula determinada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada