PARAULA VENT
“Al vent, la cara al vent...” se li repeteix
dins el cap de manera insistent i obsessiva. Una cançó de joventut, quan pensava que es menjaria el món, que no hi
havia límits i tot estava per fer. Un munt d’esperances, de projectes, d’utopies
se li obrien davant seu. “Al vent, la cara al vent...” segueix sense parar, mentre espera el seu torn a la cua de Càrites... fins aquí l’ha portat el malaguanyat vent de joventut, desenganyat i escèptic de la política, dels sindicats, de la feina, de les dones, dels amics, de la vida mateixa!
se li obrien davant seu. “Al vent, la cara al vent...” segueix sense parar, mentre espera el seu torn a la cua de Càrites... fins aquí l’ha portat el malaguanyat vent de joventut, desenganyat i escèptic de la política, dels sindicats, de la feina, de les dones, dels amics, de la vida mateixa!
Relat enviat al concurs de relats de cinc línies del "Café de la Republica" de Catalunya Radio, amb una paraula determinada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada