Menjava sense parar
qualsevol cosa que trobés a la nevera, d’amagat de tothom, fins i tot de si
mateixa. El seu cos deformat, molt més pel seus ulls que pels miralls, odiat,
negat, simplement maltractat per una educació castrant, per una moda alienant,
per una culpa inespecífica i genèrica que sembla lligada a la feminitat des
dels temps d’Eva.
I encara que la intel·ligència li feia veure lo estúpid de la seva conducta, una força invencible la portava, un dia darrera un altre a la nevera. Fins que un dia, no sap ben bé d’on o de qui, li va arribar un relat curt titulat BULÍMIA, i és va veure tan reflectida, molt més clarament que en els miralls, que va decidir ser, sobretot, una persona, una dona, gorda o prima, alta o baixa, guapa o lletja, ara, sobretot i per sobre de tot, DONA, ella mateixa, ORGULLOSA I SATISFETA!!!
I encara que la intel·ligència li feia veure lo estúpid de la seva conducta, una força invencible la portava, un dia darrera un altre a la nevera. Fins que un dia, no sap ben bé d’on o de qui, li va arribar un relat curt titulat BULÍMIA, i és va veure tan reflectida, molt més clarament que en els miralls, que va decidir ser, sobretot, una persona, una dona, gorda o prima, alta o baixa, guapa o lletja, ara, sobretot i per sobre de tot, DONA, ella mateixa, ORGULLOSA I SATISFETA!!!
Relat enviat al CONCURSO DE RELATOS BREVISIMOS MANDARIN 2013 sobre gastronomia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada