M'ESTIC FENT GRAN!!

Quan sigui gran vull ser un escriptor de fragments, que és l'estat natural d'un escriptor: escriure fragments en el moment que et vénen al cap quan vas pel món
Xulio Ricardo Trigo (Betanzos, la Corunya 1959)

dissabte, 9 de novembre del 2013

CREUER DE CAMINS

PARAULA "PANE"

“¡Me dejas un “pane”? Parella jove, tres fills, cap major de 5 anys…. Família tornant a Roma després de 15 dies a Menorca, vacances tot inclòs, alguna platja, menjar de baixa qualitat, excursions, poques, a llocs típics i tòpics, tot el dia a la piscina, entre altres com ells, vermells i torrats. Família ideal de vacances
Han ocupat la taula propera, la dona treu postals i em demana un “pane”, entenc pel gest que vol un boli. Establim un curt diàleg: “En castellano es boli”. La dona d’uns 35 anys, atractiva, se la veu incomoda i el talla ràpid. L’home pendent dels nens que xalan a la piscina…. Què serà d’ells dintre de 10 anys?? I de mi? Camins creuant-se casualment en un vaixell qualsevol, viatge de tornada per a ells, viatge iniciàtic per a mi. Segur que mai més ens tornarem a veure. Així és la vida. Molta ventura!!!

RELATS DE PARAULA DONADA Aquest relats, tots de 150 paraules, ni més ni menys, neixen a partir d’una paraula que m’ha dit algú. Aquest està dedicat a la meva companya de feina i amiga Cristina

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada