PARAULA URNA
. Segur que eren les seves primeres eleccions, tan neta, tan lluent, tan radiant, tan llampant. Poc a poc, les busques del rellotge van arribar a les nou. Un dels agents uniformats va obrir la porta de l’escola. Ella va reflectir a la seva paret de vidre un rostre nerviós, excitat, impacient que se li anava apropant poc a poc. També eren les meves primeres votacions, i allà estava la primera urna de la meva vida
Relat enviat al concurs de relats de cinc línies del "Café de la Republica" de Catalunya Radio, amb una paraula determinada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada