M'ESTIC FENT GRAN!!

Quan sigui gran vull ser un escriptor de fragments, que és l'estat natural d'un escriptor: escriure fragments en el moment que et vénen al cap quan vas pel món
Xulio Ricardo Trigo (Betanzos, la Corunya 1959)

dimarts, 18 de juny del 2013

PRIMER COP

PARAULA URNA

Allà estava ella. Sola, desocupada, vigilada per dos uniformats agents de l’autoritat, i amb la mesa recent constituïda formada pel president, els vocals i els interventors dels partits. La mirava encuriosit a través de les portes de vidre de l’escola. Se la veia nerviosa, excitada, impacient
. Segur que eren les seves primeres eleccions, tan neta, tan lluent, tan radiant, tan llampant. Poc a poc, les busques del rellotge van arribar a les nou. Un dels agents uniformats va obrir la porta de l’escola. Ella va reflectir a la seva paret de vidre un rostre  nerviós, excitat, impacient que se li anava apropant poc a poc. També eren les meves primeres votacions, i allà estava la primera urna de la meva vida

Relat enviat al concurs de relats de cinc línies del "Café de la Republica" de Catalunya Radio, amb una paraula determinada

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada