PARAULA POST-IT
Al matí s’aixeca intentant no despertar el cos
que té al costat i, com de costum, al marxar deixa el post-it a la nevera: “No
vindré a dinar. Petons”. A la tornada, troba, com sempre, la resposta “Tornaré
tard de la Universitat. Petons” amb un altre post-it al costat del seu. Un dia
, el fan fora de la feina. Al matí següent, al despertar-se junts de nou, redescobreixen el cos de l’altre. Reneix l’amor i el desig. Feia tant de temps que es comunicaven amb post-its!
, el fan fora de la feina. Al matí següent, al despertar-se junts de nou, redescobreixen el cos de l’altre. Reneix l’amor i el desig. Feia tant de temps que es comunicaven amb post-its!
Relat enviat al concurs de relats de cinc línies del "Café de la Republica" de Catalunya Radio, amb una paraula determinada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada